|
|||||
![]() | |||||
Titular | Binyamín Netanyahu ![]() des del 29 desembre 2022 ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Tractament | Excel·lència ![]() | ||||
Residència | Beit Aghion (en) ![]() ![]() ![]() | ||||
Nomenat per | President d'Israel ![]() | ||||
Jurisdicció | Israel ![]() | ||||
Institució | govern d'Israel ![]() | ||||
Estat | Israel ![]() | ||||
Creació | 14 maig 1948 ![]() | ||||
Suplent | primer ministre altern d'Israel ![]() | ||||
Llista | lista dels primièrs ministres d'Israèl (oc) ![]() ![]() | ||||
Lloc web | gov.il… ![]() |
El primer ministre d'Israel (en hebreu: ראש הממשלה) (transliterat: Rosh Hamemshala) (en català: cap de govern) és el cap electe del Govern israelià. Formalment és el president qui designa a un membre de la Kenésset (Parlament) perquè intenti formar govern (normalment, l'escollit és el líder del partit, o coalició de partits, més votat, però el president pot encarregar la formació d'un govern a qui consideri que té les majors possibilitats d'aconseguir la majoria mínima per governar).
Israel és una república parlamentària amb un president com a cap d'estat . Els poders del president són en gran part cerimonials, mentre que el primer ministre ostenta el poder executiu. La residència oficial del primer ministre, Beit Aghion , és a Jerusalem. L'actual primer ministre és Benjamin Netanyahu del Likkud, la novena persona que ocupa el càrrec (excloent-hi els interins).
Després d'unes eleccions, el president nomena un membre de la Knesset com a primer ministre després de preguntar als líders del partit a qui dóna suport per al càrrec. El primer candidat que el president nomeni té 28 dies per formar un govern viable que pugui aconseguir una majoria absoluta a la Knesset. Aleshores presenta una plataforma governamental i ha de rebre un vot de confiança de la Knesset per assumir el càrrec. A la pràctica, el primer ministre sol ser el líder del partit més gran de la coalició governant. Com que és gairebé impossible que un partit aconsegueixi la majoria a la Knesset, tots els governs israelians han estat coalicions entre dos o més partits. Entre 1996 i 2001, el primer ministre va ser elegit directament, per separat de la Knesset.[1]
La posició del primer ministre està molt reforçada en comparació amb els seus homòlegs d'altres repúbliques parlamentàries, ja que és el cap de l'executiu, tant de jure com de facto. Això és degut a la Llei Fonamental: el Govern atorga explícitament el poder executiu al Govern, del qual el primer ministre n'és el líder. A la majoria de les altres repúbliques parlamentàries, el president és com a mínim nominalment el cap de l'executiu, tot i que normalment se li exigeix per convenció que actuï seguint el consell del gabinet.